Desenvolupament cognitiu

DESENVOLUPAMENT PSICOBIOLÒGIC

1. DESENVOLUPAMENT PRENATAL

A partir dels 4 mesos el fetus ja té percepcions tàctil, olfactiva, gustativa i auditiva, el fetus reacciona movent-se bruscament davant sons intensos.

Els fenòmens psíquics es manifesten a través de la conducta, podem dir que emergeix quan apareixen els primers moviments (2 mesos). Els moviments fetals tenen una funció prospectiva, és a dir, són preparatoris de les activitats que portarà a terme un cop neixi. Segons la llei de funció anticipatòria, això és crucial per a la supervivència.

Entorn matern:

El fetus és un sistema obert.

Les mancances nutritives: poden afectar al desenvolupament del SN, i al creixement del fetus. Afecta en la producció d'hormones que hi contribueixen i redueix la eficàcia del sistema immunològic.

Fumar: la nicotina és vasoconstrictora (redueix el diàmetre de la placenta). Provoca un dèficit d'O2. Juntament amb l'alcohol baixa la capacitat de reacció del S.I

Ansietat i estrès: produeix fenòmens de vasoconstricció en l'intestí i la placenta. Afecta al fetus per via alimentària

Tot i així els nens presenten recursos que permeten evitar el curs patològic algunes vegades. El nen no queda "marcat" de per vida pels dèficits que hagi pogut tenir.

L'embaràs és com una "crisi en la vida" i depèn en gran mesura com s'han resolt problemes anteriors. Les mares tendeixen a seguir les mateixes pautes que havien seguit amb elles les seves mares

2. DESENVOLUPAMENT NEONATAL

Fase en la que el nounat posa a prova la capacitat d'adaptació.

El part: És el pas de la relació biològica a la psicològica.

La situació d'alletament és una expansió d'una funció biològica al camp psíquic. El contacte pell a pell té efectes sedants i d'equilibri psicològic.

La pràctica de posar al nounat sobre el cos de la mare porta beneficis psicològics: es produeix un intercanvi de senyals primerenques que desencadenen en la mare el complex de conductes de cria.

El nounat està millor adaptat del que es creu, presenta moviments reflexos com la succió i la prensió. En els primers mesos desapareixen poc a poc. Neix amb els sentits desenvolupats per percebre el món, exerceix autocontrol sobre el seu estat i tenen alta sensibilitat a les senyals dels humans

3. DESENVOLUPAMENT PERCEPTIU

La percepció serveix per actuar sobre allò que es percep. És el pilar sobre el que es sustenta la resta de processos cognitius. La percepció i l'acció es complementen recíprocament formant un bucle de retroalimentació.

El desenvolupament de la percepció està lligat a la maduració nerviosa i corporal. La percepció auditiva és la que millor està desenvolupada juntament amb la cinestètica i la olfactiva. La visual, en canvi, és més rudimentària.

El gust i l'olfacte representen reaccions d'acceptació/rebuig el pas per la cultura o transforma en agradable/desagradable

Hi ha un mecanisme innat en l'adquisició del llenguatge peculiar en la nostra espècie. Els nens discriminen més elements fònics dels que assumeix el llenguatge en el qual estan immersos. Quan tenen un any perden aquesta capacitat, i perceben els contrastos de la llengua pròpia.

La percepció social és una de les dimensions més importants. Els nens tenen una sensibilitat especial per la veu adulta i saben discriminar les vocalitzacions d'aprovació i prohibició amb una resposta emocional de satisfacció o disgust. Tot i tenir la percepció visual bastant rudimentària, a les poques setmanes distingeixen el rostre humà.

4. DESENVOLUPAMENT I COORDINACIÓ DEL MOVIMENT

El moviment és prova de que el SN s'ha perfeccionat per aconseguir moviments més eficients.

La percepció intervé en qualsevol curs del moviment. La percepció juntament amb el moviment formen un complex funcional indissoluble.

En l'acció no intervenen només aspectes sensorials i motors, hi ha un sistema de motivacions i aquest implica la intenció i la cognició.

La psicomotricitat plasma la idea de que l'afectivitat, la intel·ligència i el moviment formen un tot indissoluble. Hi ha una clara obstinació a lligar les pertorbacions motrius a problemes d'estructures nervioses. El moviment és fonamental en l'organització psíquica de la criatura, ja que té un objectiu imposat per la motivació.

desenvolupament motor: és la progressió del to muscular.

desenvolupament de la praxi: és la coordinació dels moviments per tal d'aconseguir objectius.

desenvolupament de l'esquema corporal: és el principi organitzador de les activitats. L'espai social influeix en la consciència de les possibilitats d'acció. L'esquema corporal té relació amb la identitat del nen.

Desenvolupament sensoriopsicomotor- desenvolupament del sistema d'acció:

Fase homolateral: moviments monolaterals: cada meitat del cos funciona independentment de l'altra meitat.

- És important que la mare estimuli el nen de tots dos costats per evitar la formació de circuits preferencials.

Fase bilateral: Hi ha coordinació dels moviments. Hi ha trobades de la vista amb les mans, la visió passa a ser binocular (el tacte serveix per calibrar l'enfocament visual), cada cop té més precisió agafant objectes.

- És recomanable oferir estímuls per motivar l'arrossegament per desenvolupar la mosculatura dorsal.

Fase contralateral: Els moviments es conjuguen de manera creuada. El moviment es fa voluntari i conscient i guanya precisió. Està influït pels fenòmens socials.

La latarelitat: Es dona preferència a un costat del cos.

5. TEORIA DE PIAGET DEL DESENVOLUPAMENT SENSORIOMOTOR

Primera etapa: DESENVOLUPAMENT SENSORIOMOTOR (0-2)

Parteix de les activitats reflexes (succió, prensió, orientació), que dóna pas a l'acció organitzada. Aquesta acció organitzada s'encamina després a l'acció mental. Es subdivideix en 6 subestadis:

Exercici de reflexos (0-1):

- El nadó compta només amb els seus reflexos per sobreviure.

- El funcionament fisiològic dóna pas al comportament psicològic.

- Es produeix el bucle de acomodació-assimilació, hi ha acomodació en qualsevol acte de prensió. D'aquest bucle emergeixen esquemes d'acció.

Desenvolupament d'esquemes (1-4):

- Apareixen les reaccions circulars primàries, és a dir, el nen repeteix molts cops la mateixa activitat, centrada en el seu propi cos, per poder mantenir o descobrir un resultat que li resulta interessant

- No hi ha cap tipus d'intencionalitat.

Descobriment de procediments (4-8):

- Apareix la intenció en les accions i amb això les reaccions circulars secundàries (porta d'entrada als actes intel·ligents). "El nen tracta de repetir el moviments que han donat lloc al resultat que ell vol" encara que encara no entén els mecanismes per poder complir el seu objectiu.

- El nen deixa de interessar-se només en el propi cos i s'interessa per allò que té al davant. La vista/oïda es coordinen amb les seves extremitats

Conducta intencional (8-12):

- coordina esquemes i els aplica a situacions noves.

- Distingeix entre els mitjans i els objectius de manera que pot complir les seves intencions.

- Neix la conducta intel·ligent. Comença a anticipar-se als esdeveniments (per exemple: plora quan la mare es gira, perquè sap que se'n va).

Descobriment per experimentació (12-18):

- Cada cop està més obert a l'entorn, busca novetat i fa experimentació activa. El nen temptejant inventa nous esquemes.

- És quan apareixen les reaccions circulars terciàries. Pot llençar 20 cops una joguina a terra canviant l'angle per observar què passa.

Assimilació creixent = aprenentatge

Representació mental (18-24):

- Comença a entendre l'ús dels símbols mentals, ara la combinació d'esquemes la farà mentalment i els esquemes motors són substituïts per esquemes simbòlics. En aquest moment ja té noció de l'objecte, el temps, l'espai i la causalitat

La psicologia actual esta d’acord en que la representació mental apareix abans del sisè estadi.

Piaget parteix de la idea que els petits no aprehenen directament els objectes com a objectes, quan els deixen de percebre és com si deixessin d’existir per ells. Les propietats dels objectes les van descobrint a través de l’activitat. En els dos primers estadis no els distingeixen, formen part del paisatge. Per concebre’ls com a tal han de saber desvincular-los de la situació. És en el cinquè estadi que adquireix independència del quadre l’objecte.

Baillargeon va fer una sèrie d’experiments que contradeien la teoria de Piaget. Va demostrar que els nens tenen idea de que un objecte no deixa d’existir pel fet de desaparèixer momentàniament, que tenen idea que un objecte és una cosa sòlida i compacta i que quan s’aproxima altre objecte no pot ocupar el seu lloc.

Totes dues proves són consistents, gran part del conflicte és conceptual i semàntic. Per Piaget la percepció infantil no és font de coneixement fins al final del període sensoriomotor, la concepció de l’objecte passa per la representació mental. Baillargeon creu que la falta de destresa dels nens per recuperar els objectes que s’amaguen es deu a la incapacitat d’organitzar seqüencialment els esquemes necessaris per aconseguir-ho.

6. SISTEMES DE REPRESENTACIÓ I ELS ORÍGENS DEL CONEIXEMENT

El coneixement es contrueix a partir de l’acció. Per Piaget, la primera forma de RM és la imatge mental, una còpia de l’objecte que és producte de la interiorització de la imitació.

Versió de la psicologia cognitiva:

Qualsevol forma de coneixement es una modalitat de RM (no només la imitació). A més distingeix dues formes de RM:

Representació declarativa - El procediment d’execució (conèixer com), és indescriptible

Representació conceptual - El concepte o idea (conèixer què és aquesta cosa), és pot explicar mitjançant el llenguatge

Les primeres representacions conceptuals apareixen abans del que fixa Piaget. Les reaccions circulars, els esquemes perceptius de reconeixement ho són.

Els nens tenen mecanismes de discriminació, que donen peu a les accions adequades. (posada en marxa del cicle percepcióacció)

A partir dels 9 mesos tenen representació declarativa: recorden el lloc que ocupava un objecte un cop desapareix de la seva vista. També són capaços d’imitar accions senzilles (segons Piaget apareix al sisè estadi).

Als 6 mesos apareix la representació conceptual. A partir de l’anàlisi perceptiva registra, compara, elabora elements nous... Extreu elements dels fenòmens destacables i els guarda com imatgeesquema: un esbós intern que reté les característiques més importants. No esta subordinat a l'acció com diu Piaget, sinó que està acoblat a aquesta.

DESENVOLUPAMENT COGNITIU DE 2 A 11 ANYS

1. DESENVOLUPAMENT COGNITIU EN NENS DE 2-7 ANYS (SEGONA INFÀNCIA)

Quan es apareix el llenguatge, apareix el pensament amb aquest.

La psicologia sosté que el principi d'un domini cognitiu genèric, com el que proposa Piaget, és insostenible. L'especificitat i el temps del desenvolupament cognitius es donen dins de cada domini (constructe que representa el funcionament de la ment, integra diversos mòduls). Hi ha una connexió entre aquests dominis, on cada un es posa en marxa en el moment oportú.

Segons Piaget...en aquest període (preoperacional) el nen està impregnat d'egocentrisme. No tenen consciència del jo, per això no entenen el que és tenir un punt de vista propi i creuen que tothom pensa igual. L'assimilació que es produeix és molt intensa però deforma la realitat perquè està centrat en si mateix. El nen no coordina els seus esquemes mentals amb les idees de l'interlocutor. Això és deu perquè el nen en aquest període encara no es considera social, un cop és capaç d'intercanviar idees a través del llenguatge si que ho serà. En el moment que perceb els conflictes entre els seus punts de vista i els dels altres, s'alliberarà de l'egocentrisme i serà capaç de participar en la vida interior de l'altre. La intel·ligència a la qual és refereix Piaget però, és la lògica.

Margaret Donaldson va demostrar que el nen realment si és capaç de posar-se en el lloc de l'altre (no es tant egoista com diu Piaget) sempre i quan la formulació del problema s'adapti a les seves experiències.

Les RM no són entitats genèriques sinó que tenen una especificitat segons els dominis de l'activitat mental (motor, lingüístic,espacial, numèric..).

Redescripció de les RM, hi ha 4 fases:

Fase 1: hi ha representacions implícites de tipus d'acció sensoriomotora (miniprogrames d'acció aïllats).

Fase 2: les RM es tornen explícites. Permet reelaborar el coneixement propi.

Fase 3: RM explícites conscients gràcies al llenguatge intern

Fase 4: RM explícits enunciables a través del llenguatge

2. DESENVOLUPAMENT COGNITIU DE 7-12 ANYS (OPERACIONS CONCRETES)

Segons Piaget... es produeix una nova modalitat d'actuar mentalment: a través de les operacions concretes, que permetrà que el nen classifiqui i mesuri. La ment incorpora l'esquema de reversibilitat, que és la capacitat de concebre una acció i simultàniament la contrària. Resultat de la maduració del pensament intuïtiu. També compren les operacions aritmètiques.

Les teories del processament de la informació

La psicologia cognitiva deixa de banda les estructures mentals i se centra en el funcionament.

versió forta: Newell i Simon. Inspirada en la metàfora de l'ordinador. Assumeix un caràcter computacional de la ment, descriu la resolució de problemes en forma de programes que qualsevol mecanisme aplica per processar i codificar la informació.

versió dèbil: la neopiagetiana.

Pascual Leone:

- Els esquemes es coordinen els uns amb els altres segons la complexitat. Constitueix l'aprenentatge lògic.

- Atribueix gran pes a l'atenció (M): permet coordinar adequadament els esquemes.

- Tot problema es caracteritza per x nombre de dimensions, per resoldre'ls s'han de tenir tots en compte. Hi ha una relació entre la dificultat de la tasca i la dimensionalitat. El creixement en la dimensionalitat és l'expressió d'un fenomen biològic i maduratiu M.

R. Case:

- Es pot parlar de certa homogeneïtat dels estadis.

- El desenvolupament cognitiu està lligat al funcionament de l'estructura de control executiu. A cada estadi, l'estructura és més eficient en la resolució de problemes.

- L'adquisició i aplicament d'una estructura implica una capacitat mental que creix amb l'edat.

- Unitat descriptora del funcionament: RM executòria (representació de la situació, de l'objectiu i la estratègia)

- Com més eficiència operacional hi ha, més espai queda en el magatzem a curt termini.

3. INTERACCIÓ I CONTEXT SOCIAL

El coneixement és un producte social acumulat on cada societat ha posat en marxa procediments per transmetre'ls i adquirir-los. El desenvolupament no és fruit de la maduració individual només, també necessita la participació dels altres. En la ZDP el nen aprèn i aprèn a aprendre.

El coneixement humà deriva de les significacions que existeixen i es comparteixen en una societat. Hi ha una relació entre el nivell de desenvolupament cognitiu i el de la seva capacitat d'assimilar coneixements nous. La transmissió (entre transmissor savi i aprenent ignorant) és una conversació entre iguals. (nivell de coneixement real - nivell de coneixement potencial). Piaget deia que la modalitat de transmissió més efectiva és la cooperació entre iguals. La relació asimètrica pot suscitar a obediència, acomodació sense assimilació.

Altres autors (Glachan i Light) sostenen que depèn de la tasca: en tasques de raonament és preferible la igualtat, però en tasques de destreses i coneixements (o raonaments lògics) és millor que hi hagi desigualtat.

El fet d'acceptar el punt de vista de l'altre és clau. Només es podrà avançar en la resolució del problema a mesura que comparteixin una definició comuna.

Cada cultura és una peculiar ordenació simbòlica del món, i cada persona viu en una realitat definida per la seva cultura. La cultura són coneixements i formes de conèixer. El desenvolupament intel·lectual depèn en gran part de les característiques del context.

Naturalesa i conformitat de les actituds

Les actituds són un procés de consciència individual que es desprèn envers les relacions favorables o desfavorables sobre un objecte social (Thomas i Znaniecki, primers en introduir el concepte en la psicologia social). A partir de la II Guerra Mundial els estudis sobre les mesures de les actituds donaran lloc a l'estudi de canvis d'actituds.

L'actitud explica el vincle que hi ha entre certs comportaments i certs objectes socials, és una relació. A més, tenen un caràcter orientador de la conducta: s'espera que la gent sigui coherent amb les seves conductes segons amb el que es diu, pensa o se sent.

COMPONENTS DE LES ACTITUDS

Segons el model tridimensional estan formades per tres components:

Cognitiu: conjunt d'idees sobre l'objecte

Avaluatiu: sentiments positius o negatius envers l'objecte

Conductual: predisposició a actuar d'una manera davant l'objecte

Aquest model té la tasca de diferenciar les creences de les opinions i dels valors i les conductes dels hàbits.

Segons el model unidimensional prioritza el caràcter avaluatiu. La cognició i la conducta no formen part encara que es relacioni.

les representacions socials són el coneixement de sentit comú que tenim les persones per donar sentit al món. Els elements que la componen estan en continu moviment i construcció a partir de les converses entre la gent. Són d'un ordre superior a les actituds ja que les condicionen. Podem dir que les actituds es relaciona amb les representacions socials dels objectes i no pas amb els objectes directament.

(un canvi en les actituds implica una reestructuració global cognitiva en la persona)

Mesura d'actituds

Escala Thurstone: Hi han una sèrie de frases representades per les possibles posicions al respecte representades en una escala del 0 al 11. D'aquesta manera es mesuren les actituds de la gent cap a un objecte.

Escala Likert: es demana a la persona que indiqui el seu grau d'acord o desacord amb cada ítem, representats en una escala de 5 punts (Totalment d'acord-totalment desacord). Dóna informació sobre l'ordre de les actituds, però no sabem les distàncies entre aquestes.

Formació de les actituds

Hipòtesi de l'efecte de la simple exposició: l'efecte de l'experiència és més fort com més llarga i repetitiva sigui l'exposició o com més traumàtica i decisiva sigui.

Socialització: els pares conformen les actituds dels nens que creuen apropiades. La familia és la font d'informació més important, creïble i difícil de modificar. L'escola transmet coneixement i maneres d'actuar, comportar-se i ser persona que porten valors implícits. Els grups desenvolupen en la persona aquelles actituds pròpies del grup.

Condicionament clàssic: el nen associa el malestar o enuig de la mare en presència d'un objecte. Després acaba reaccionant de la mateixa forma negativa (o positiva)

Condicionament instrumental: constituïdes a partit de reforçaments i càstigs

El modelatge és un exemple de fores d'adquirir actituds sense tenir experiència directa envers l'objecte. L'observació del comportament d'algú i les conseqüències d'aquest comportament conformen una forma d'aprenentatge

Teoria de la comparació social (Festinger): Les persones necessitem avaluar les nostres actituds per saber si son correctes. Si no tenim criteris objectius les comparem amb les dels altres. Com que necessitem una autoimatge positiva acostumem a comparar-nos amb aquelles persones que són més semblants a nosaltres. En cas de discrepància intentarem modificar cap a l'actitud dominant. Així és com les nostres actituds acaben assemblant-se a les dels altres.

Teoria de les representacions socials: Defensa que els membres d'un grup comparteixen les mateixes representacions socials

FUNCIONS DE LES ACTITUDS

- Funcions motivacionals: responen a les necessitats individuals o del grup.

Funció adaptativa: les actituds són mitjans per arribar a les metes desitjades i evitar les no desitjades, per optimitzar els beneficis i reduir els costos.

Funció defensiva del jo: permeten defensar el concepte que tenim de nosaltres mateixos. Ens permet protegir-nos d'impulsos propis inacceptables o d'amenaces externes.

Funció expressiva de valors: permet mostrar el tipus de persona que creu ser expressant els seus valors i creences. Així consolida la imatge de si mateix

Funció cognitiva: proporcionen marcs de referència per interpretar i entendre el món.

- Funcions cognitives: se centren en l'impacte de les actituds en el processament de la informació.

Processament de la informació: ajuda a categoritzar i processar la informació. La informació més radical es processa més ràpid que la moderada.

Recerca activa d'informació rellevant per a l'actitud: estem motivats a exposar-nos a aquella informació que concorda amb la nostra actitud i evitem la contradictòria per mantenir la consonància cognitiva.

Percepció de la informació rellevant per a la actitud: condicionen la percepció de la informació i la seva avaluació, per exemple, fem servir les nostres actituds com a punt de referència per jutjar la dels altres.

Record de la informació rellevant per a l'actitud: recordem aquella informació que està d'acord o molt en contra de les nostres actituds, no pas les moderades

El comportament

Una conducta està condicionada per diverses actituds i no només una. Són les actituds un factor determinant en el desenvolupament d'una resposta, de manera que ajuden a predir un comportament.

El determinant més immediat de l'acció és la intenció de dur a terme aquesta intenció.

Determinada per dos factors:

Actituds de la persona respecte l'acció:

Expectatives sobre els resultats de la conducta

Valor d'aquests resultats

Les normes subjectives:

Creences normatives sobre el que s'hauria de fer

Motivació a sotmetre's a aquestes expectatives

*Una actitud no té per què crear respostes repetitives i homogènies, sinó que crea una significació especial entre el objecte i l'objecte, això és el que la caracteritza. Per lo tant, una mateixa actitud pot provocar respostes diferents, unificades per una relació significativa.

Canvi d'actituds

1. Teoria conductista: comunicació persuasiva

Les actituds es modifiquen per processos d'aprenentatge. La persona canvia d'actitud si li comporta un benefici. La comunicació persuasiva pretén convèncer de fer un canvi d'actituds. Factors que reforcen la persuasió:

Característiques de la font:

Credibilitat: si la font és percebuda com experta i digna de confiança serà més influent. És important que hi hagi autocredibilitat

Atractiu: crida més l'atenció, la gent vol assemblar-se més.

Intencionalitat: bé si té interessos personals o és desinteressada.

Autoritat: serà rellevant si és capaç de posar sancions a la disconformitat

Característiques del missatge:

Organització del contingut: l'ordre de presentació dels arguments és important

Emotivitat: incrementa la persuasió

Característiques del receptor:

- les persones amb baixa autoestima són més influenciables

- si l'auditori ja ha expressat públicament la seva posició, és difícil que canviï

Característiques del canal de comunicació:

Els missatges cara a cara sembla que té més efecte.

2. Teoria funcional

El canvi tindrà lloc quan l'expressió de la vella actitud no satisfaci la necessitat que l'originava.

Es preocupen per la generalització del canvi d'actituds ja que els canvis en una actitud sembla no afectar a altres actituds interconectades.

Afirmen que cada persona té una organització cognitiva i categoritza el món de manera diferent, és difícil, per tant, saber quina és la dimensió que experimenta el canvi o si l'ambient que exerceix pressió perquè retorni a les actituds velles.

3. Teoria de la consistència

Principi de la consistència o equilibri: conceptualitza la persona en un punt de l'espai psicològic, que només pot moure's en determinades direccions segons les forces ambientals. Aquest camp de forces tendeix a l'equilibri.

Teoria de l'equilibri (Fritz Heider): les persones tenen una tendència psicològica o organitzar

els seus coneixements en un estat d'equilibri, on les idees coexisteixen sense tensió.

Teoria de la dissonància cognitiva (Festinger): defensa que hi ha d'haver equilibri o consistència entre les actituds i les creences sobre els objectes, o entre el pensament i l'acció. Quan hi ha una inconsistència (dissonància cognitiva) es produeix un malestar en la persona que intentarà resoldre.

Situacions on podem experimentar dissonància:

Per justificació de l'esforç: si no aconseguim la nostra meta, o els resultats no són els que esperàvem. Es pot:

devaluar el grau d'inversió fet

ressaltar els aspectes positius i ignorar els negatius

Presa de decisions en situació de lliure elecció: comporta renunciar a alguna altra opció. La magnitud de la dissonància depèn de l'atractiu de la opció no escollida, la similitud entre ambdues opcions i la importància de la decisió. La persona pot:

canviar la decisió

desvalorar l'alternativa no escollida

Acord induït: quan en situacions de pressió, actuem en contra de les actituds (comportament contraactitudinal). La recompensa o el càstig funcionen de justificació. Si la persona està obligada no experimentarà dissonància. En cas d'haver dissonància:

canviar la pròpia actitud en direcció a la conducta realitzada, i així, justificar-ho

maximitzar els resultats de la conducta

no dirigir l'atenció a informacions que contradiuen la forma d'actuar

Interacció de grup: si les nostres actituds són correctes les comparem amb les dels altres. Si experimentem dissonància a causa de desacords, podem:

rebre suport de gent que ja creu en allò que es vol convèncer

persuadir els altres d'allò que es vol convèncer

desestimar la font de desacord si són temes irrellevants

Contradicció d'expectatives en situació grupal: si els esdeveniments contradiuen les expectatives, els membres del grup es donen suport els uns als altres per reduir la dissonància i mantenir les creences.

Teoria de l'autopercepció (Bem): Segons ell, la persona actuaria, després interpretaria la seva conducta i adoptaria una actitud que la justifiqués.

Teoria de gestió d'impressions: postula que la gent duu a terme un canvi d'actitud per causar una impressió de coherència. No hi ha necessitat cognitiva de ser consistent, sinó un interès social en semblar-ho.

**El que aquestes teories de la dissonància cognitiva presenten com a incomoditat cognitiva pot ser simplement la incomoditat davant la contradicció d'un valor social**

Resistència a la persuació

Teoria de la inoculació (McGuire): l'exposició d'una persona a arguments senzills en contra d'una creença, el motivarà a elaborar més arguments per reforçar-la.

Teoria de la reactància (Brehm): les persones tenen la necessitat de sentir que actuen lliurement. Si senten amenaçada la seva llibertat, desencadenen una reacció desfavorable i es negaran a dur a terme el canvi. Fins i tot poden acabar adoptant la conducta contrària a la que es demana. A vegades n'hi ha prou amb la prohibició per tal de provocar el

comportament que es volia evitar.

La correspondència entre actituds i comportament és essencial per dur a terme el control social. A partir de la manipulació de les actituds social es pot manipular el comportament. Això pot ser que s'utilitzi més per dur a terme el control social que no pas la integritat personal.

Comprensió social de les actituds

El grup no és un simple context sinó una font de les actituds, és precisament qui defineix el què és significatiu i què no . L'actitud vindria a ser la versió individual del valor grupal (uneixen allò individual i allò social). El canvi d'actituds passaria més per una modificació dels valors i idees socialment compartits.

Si les actituds estan lligades als grups, és rellevant saber quines actituds són acceptades i quines són susceptibles a modificació. És per això que sempre hi ha un grup o persona "desajustat" amb un "problema": actituds inapropiades. D'aquesta manera es crea una divisió entre les persones "normals" i aquelles que tenen la posició d'expert i pot jutjar i intervenir en un principi, pel bé de la persona(enginyeria social).

Malgrat que es presenti com una millora de la societat, deixa pas al control d'uns grups sobre uns altres. Hi ha un fort component ideològic que defineix la interpretació del món dominant d'un grup. Aquestes dimensions ideològiques són les que passen sempre desapercebudes en les concepcions individuals.

La perspectiva discursiva identifica les actituds com a pràctiques avaluatives: maneres de parlar a partir de les quals fem saber als altres la nostra posició davant certs fets. La teoria de les representacions socials en canvi, tot i acceptar l'origen social de les actituds, les situa com a entitats mentals.

El discurs

Un discurs és un missatge amb intenció de influir d'alguna manera en la societat. Aquest missatge provinent d'un grup de poder (com pot ser un partit polític, un expert o un mitjà de comunicació) defensa una idea, creença o actitud vers un objecte determinat dins d'un context històric i sociocultural. Permeten mantenir relacions de poder, dominar i controlar persones.

El llenguatge

És una pràctica comunicativa i alhora constructora. Els objectes són construïts i canvien la seva naturalesa segons com se'n parla

Context i variabilitat

Les actituds en si són estables independentment de la situació. Però la expressió d'aquesta si que pot ser molt variada, això no és un problema si entenem que la variabilitat dels contextos pot ser múltiple, i per lo tant l'expressió de les nostres actituds també.

Psicologia del desenvolupament: Marc conceptual

Psicologia del desenvolupament: 

Apunts d'una companya de la UOC

1. Marc conceptual