Amb el nom de trastorns de l’estat d’ànim (també anomenats trastorns de
l’afectivitat o de l’humor) s’agrupen aquells trastorns que tenen com a
característica principal una alteració de l’humor o l’afectivitat, ja sigui en el sentit
de gran tristesa, ja sigui en el sentit d’alegria desmesurada o eufòria, sense que les
circumstàncies ho justifiquin. En tots ells, el nucli principal és l’afecció de l’humor.
En general, considerarem que una reacció afectiva és normal i adaptativa quan:
-És adient a l’estímul que l’origina.
-Té una duració breu.
-No repercuteix notablement en les àrees social, laboral o somàtica.
En definitiva podem dir, que són trastorns que es relacionen amb pertorbacions
patològiques de l’afectivitat. La característica principal és l’alteració de l’humor o
l’afecte, acompanyat de canvis d’humor i alteracions del funcionament social i
laboral de la persona que els presenta.
-Eutímia: to vital normal. Tan la mania com
la depressió es poden alternar en una mateixa persona.
Factors que afecten a l’estat d’ànim (personalitat base, estat d’ànim baix o alt),
ritmes circadians i canvi estacional.
Kraepelin, S.XIX va separar l’esquizofrènia dels trastorns d’afectivitat.
Depressió psicòtica (al·lucinacions, deliris), depressió neuròtica (menys greus o
s’associen a problemes de personalitat. Depressió endògena enfront la reactiva
(Freud i Kraepelin.
Depressió endògena: personalitat premòrbida adaptada, sense
efectes ambientals desencadenants, tristesa profunda, presencia de símptomes
somàtics i bona resposta al tractament (medicina), predomina simptomatologia
vegetativa (pèrdua de pes, insomni, inhibició motora) en detriment a símptomes
afectius i cognitius.
Depressió reactiva o exògena, factors ambientals són els
desencadenants o factors psíquics (ex. Un dol mal curat), resposta pobra a la
teràpia biològica.
Tristesa patològica = depressió
Eufòria patològica = mania
El DSM-IV, classifica els trastorns de l’estat d’ànim en:
TRASTORNS DEPRESSIUS MAJOR
El nucli primari de la depressió es dóna en l’àrea de l’afectivitat i es refereix al
sentiment profund de tristesa que presenta la persona. D’aquest sentiment
profund, es deriva la resta de simptomatologia observada en altres àrees
(pensament i cognició, conducta, ritmes biològics i trastorns somàtics).
D'acord amb el DSM-IV:
A. Presencia de cinco (o más) de los siguientes síntomas durante un período de 2
semanas [El temps és un dels factors distintius d’aquest trastorn respecte al
trastorn distímic], que representan un cambio respecto a la actividad previa; uno
de los síntomas debe ser (1) estado de ánimo depresivo o (2) pérdida de interés o
de la capacidad para el placer.
La simptomatologia d’aquest trastorn:
A. Afectivitat: tristesa profunda i persistent sense causa aparent. L’individu se sent
trist, desolat, abatut, o irritable –en el cas dels nens i adolescents. Sentiments
inadients d’inutilitat, culpa o pecat.
B. Contingut del pensament: baixa autoestima, cognicions pessimistes i creure en
un futur deseperançador. Sovint pensa en la mort i en la possibilitat de matar-se
(amb diferents graus).
C. Curs del pensament: bradipsíquia (lentitud dels processos mentals). Dificultats
per a pensar, concentrar-se i prendre decisions. La memòria i l’atenció també estan
alterades.
D. Llenguatge: parla lenta, reflex de dificultats del pensament i concentració.
Dificultats per mantenir la conversa.
E. Conducta: anhedonisme (disminució de la capacitat per gaudir). Pèrdua d’interès
per activitats i relacions interpersonals amb repercussions importants en l’àrea
d’estudis i laborals. Es pot descuidar la higiene i l’aspecte físic.
F. Motricitat: alentiment psicomotor (generalment) encara que també pot donar-se
agitació motora.
G. Símptomes físics:
a. Insomni de segona hora: despertar-se entre les 4 i les 6 del matí sense poder-se
tornar a dormir.
b. Disminució de la gana (rarament hi pot haver-hi un augment d’aquesta).
c. Disminució de la libido
d. Sent que es cansa i li falta energia. No hi ha forces per fer activitats quotidianes.
e. Pot presentar al·lucinacions (encara que no és normal) que solen ser auditives i
congruents amb els temes depressius, com ara veus acusatòries o visions de
familiars morts.
Generalment empitjoren al matí i milloren a la nit. També empitjoren a l’hivern i la
tardor.
TRASTORN DISTÍMIC
Segons el DSM – IV- TR són els següents:
(molt semblants als del trastorn depressiu major).
A. Estado de ánimo crónicamente depresivo la mayor parte del día de la mayoría de
los días, manifestado por el sujeto u observado por los demás, durante al menos 2
años.
Nota: En los niños y adolescentes el estado de ánimo puede ser irritable y la
duración debe ser de al menos 1 año.
B. Presencia, mientras está deprimido, de dos (o más) de los siguientes síntomas:
(1) pérdida o aumento de apetito
(2) insomnio o hipersomnia
(3) falta de energía o fatiga
(4) baja autoestima
(5) dificultades para concentrarse o para tomar decisiones
(6) sentimientos de desesperanza
C. Durante el período de 2 años (1 año en niños y adolescentes) de la alteración, el
sujeto no ha estado sin síntomas de los Criterios A y B durante más de 2 meses
seguidos.
D. No ha habido ningún episodio depresivo mayor durante los primeros 2 años de
la alteración (1 año para niños y adolescentes).
H. Los síntomas causan un malestar clínicamente significativo o deterioro social,
laboral o de otras áreas importantes de la actividad del individuo.
Especificar si:
Inicio temprano: si el inicio es antes de los 21 años
Inicio tardío: si el inicio se produce a los 21 años o con posterioridad
DIFERÈNCIES ENTRE TRASTORN DEPRESSIU MAJOR I TRASTORN DISTÍMIC
TRASTORNS BIPOLARS
Els trastorns bipolars es caracteritzen per la presència d’episodis de tristesa
patològica i d’episodis d’eufòria en la mateixa persona. Segons la gravetat dels
símptomes, el DSM-IV-TR diferencia entre trastorn bipolar I, trastorn bipolar II i
trastorn ciclotímic. No obstant existeix la categoria de trastorn bipolar no especificat
que permet englobar aquells que o bé no reuneixen suficients símptomes per incloure's
dins d'un aquests grups anomenats o bé en reuneixen unes quantes de diferents trastorns
afectius. Cal dir que la psicología y la psiquiatria no són ciències del tot o res.
En els trastorns bipolars, els episodis depressius prenen les característiques d’un
episodi depressiu major.
L’eufòria patològica es caracteritza per l’alegria i optimisme desmesurat però que
fàcilment pot esdevenir irritabilitat, especialment quan l’entorn contradiu la
persona.
La resta de símptomes que s’observen en les altres àrees (atenció, pensament,
sensopercepció, psicomotricitat, conducta, memòria, consciència, orientació, estat
somàtic) es deriven de l’eufòria.
Cal destacar que l’altra gran símptoma que destaca en aquests episodis és la
desinhibició del comportament, entesa com una manca de judici (en grau variable)
sobre la idoneïtat de els nostres accions en una determinada situació.
Definició dels tres tipus de trastorns bipolars:
-Trastorn bipolar I: es caracteritza per la presència d’episodis maníacs o episodis
mixtos. Freqüentment, també es troben antecedents d’episodis depressius majors.
-Trastorn bipolar II: es caracteritza per antecedents d’episodis depressius majors
i d’episodis hipomaníacs. Simptomatologia: La persona irradia optimisme i desborda
energia. No es presenten idees delirants encara que sí sobrevalorades sobre un
mateix.
La conducta no està tan alarmantment desinhibida com en el cas de la mania
encara que criden l’atenció comportaments fora de lloc (factures no pagades, petits
robatoris, acudits verds fora de context, trucades telefòniques a hores
intempestives, etc.). La manca de contacte amb la realitat no és tan gran com per
a provocar una clara desadaptació social o laboral, o per a requerir hospitalització.
La diferència entre un trastorn bipolar I i II és:
* La gravetat dels símptomes durant la fase d’eufòria patològica.
* El diagnòstic de trastorn bipolar II exigeix la presència d’episodis depressius
majors, mentre que en el trastorn bipolar I aquesta condició no és necessària
encara que és present en la majoria de casos.
-Trastorn ciclotímic: es caracteritza per períodes de símptomes hipomaníacs i per
períodes de símptomes depressius, però aquests símptomes no assoleixen la
gravetat suficient per a ser diagnosticats d’episodi maníac i d’episodi depressiu
major, respectivament, tot i que aquests períodes simpotmàtics repercuteixen
significativament en la conducta de la persona però sense provocar una gran
desadaptació social o laboral. Aquesta és la característica que el diferencia dels
trastorns bipolars.
Inici insidiós i de curs crònic, apareix durant l’adolescència i inici de l’edat adulta i
no és infreqüent la seva evolució en trastorn bipolar I i II.
També hi ha els següents trastorns de l’estat d’ànim:
Trastorn de l’estat d’ànim a causa de malaltia mèdica
Trastorn de l’estat d’ànim induït per substàncies
Trastorn de l’estat d’ànim no especificat
No hay comentarios:
Publicar un comentario