lunes, 24 de septiembre de 2012

Dissonància cognitiva

La dissonancia cognitiva és una sensació desagreable que tots hem experimentat algun cop a la nostra vida, per això és important saber del que es tracta perquè està molt relacionada amb el fet d'enganyar-se a un mateix. Aquesta teoria de l'autor Festinger, s'estudia actualment en psicologia, considerant important el seu coneixement. Així us convidu a informar-vos, per ser realment conscients del que feu i perquè ho feu.


La gran pregunta per a la gent després de veure el títol d'aquesta entrada deu ser...
 ¿Què és això de la dissonància cognitiva?

Bàsicament és el nom d'una sensació que tots en algun moment o altre de la nostra vida hem experimentat interiorment. Crec que és un fenòmen que interessa que expliqui i doni informació perquè la gent pugui saber com es diu i perquè pateix aquesta sensació, és a dir, fer-la conscient.

La dissonància cognitiva és una sensació de malestar que sentim quan sabem que hem fem una cosa contrària a lo que pensem o als nostres principis.
Per exemple: un grup de nois està insultant a un altre. Un dels nois del grup que insulta, experimenta dissonància cognitiva perquè en realitat no desitja fer-ho ja que no té res en contra del noi insultat, però per fer-se un espai dins del seu grup d'amics i per la por a les represàlies si no actua com els demés, ho fa.

imatge extreta de google
La dissonància cognitiva quan s'experimenta pot portar en una situació posterior a un canvi d'actitud; potser a la següent situació decideix no seguir sent partícep d'aquest conflicte, tot i que el grup de nois pugui rebutjar-lo després. Aquesta dissonància motiva la recuperació de l'equilibri interior canviant l'actitud.

Aquesta teoria forma part de les teories de Festinger de la consistència, les quals expliquen com ens costa d'acceptar la incoherència, la deshonestedat i el conflicte ètic. Hi han alternatives a aquesta teoria: la teoria de l'autopercepció de Bem (1965), entre d'altres.
imatge extreta de google

Però s'ha vist que la persona és capaç de disminuir la dissonància cognitiva i per tant no sentir-se malament quan no segueix els seus principis o idees prefetes, de manera que els valors que tenia abans o l'ética es veurà modificada, per d'alguna manera, autojustificar les seves accions, que en el fons, sent que van ser incoherents amb si mateix.

1) Dissonància per justificació de l'esforç.
Aquesta dissonància consisteix en que de vegades nosaltres dediquem esforços per ser admessos per un grup determinat (un club, una associació, etc). Si després d'aconseguir-ho no ens resulta equilibrat l'esforç emprat amb lo que t'aporta la nova situació, experimentarem aquesta dissonància. O bé si no aconseguim el nostre objectiu d'entrar-hi també experimentarem aquesta dissonància perquè els nostres esforços no hauran valgut la pena. Com es redueix aquesta dissonància?
-Devaluant el grau d'inversió d'esforç fet. "Tampoc he realitzat tants esforços..."
-Sobrevalorar els aspectes positius del grup o associació i devaluar els negatius. "Valia molt la pena el meu esforç perquè les noies em cauen genial".

2) Presa de decisions en situació de lliure elecció.
Escollir una entre dues decisions sovint comporta perdre la recompensa temptadora que una de les decisions porta associada.
Un exemple molt lleig però que ha passat a molta gent: una noia A té parella, però coneix a un noi F, té la oportunitat de donar-li un petó a la discoteca, però dubta perquè sap que és una acció incoherent que podria trencar la seva relació, tot i així, és decideix de besar-lo pel benestar o plaer que aquella acció li reportarà. Després al raonar-ho o en el mateix moment de l'acció experimentarà aquesta dissonància.
La magnitud de la dissonància experimentada està d'acord amb
a) l'atracció de l'alternativa no escollida
b) el grau de similitud de les alternatives
c) la importància de la decisió
Com reduir aquesta dissonància? Pot intentar de canviar la decisió presa –i tornar així a la conflictiva situació d'haver d'escollir. També pot donar més valor a l'alternativa escollida, o bé desvalorar l'alternativa no escollida, i treure-li importància i/o atractiu.

Les següents dissonàncies les explicaré més breument...

3) Acord induït.
Si la persona està obligada a tenir una conducta, i creu que no tenia cap altra opció, no experimentarà
dissonància, ja que atribuirà la seva conducta a la coerció externa.

4) Interacció de grup com a mitjà per a reduir dissonància.
Sempre preferim que els demés estiguin d'acord amb les nostres opinions i que no ens contradiguin, davant de la dissonància que sentim quan algún no està dacord amb nosaltres, buscarem a gent que sí ho estigui.

5) Dissonància per contradicció d'expectatives en situació grupal
Tot i que sabem que no hem aconseguit quelcom o que una expectativa futura no s'ha acomplert, en una situació grupal, el grup es consola mutuament dient-se lo que volen sentir fins aconseguir reduir la dissonància cognitiva, en comptes d'acceptar l'errada i canviar les seves metes.

Quan sentim dissonància, hem d'analitzar el perquè i escollir el camí que a nosaltres ens sembla correcte i coherent amb nosaltres mateixos, reduir-la pot significa enganyar-se a sí mateix, i fer-ho progressivament cada cop que ens sentim així davant una situació determinada, pot produir problemes més greus relacionats com depressions, ansietats, etc. Fugir dels problemes i de les decisions compromeses per reduir la dissonància no funciona a la llarga, cal afrontar-ho estant convençut de que, a la següent oportunitat, escolliràs el camí correcte.