DESENVOLUPAMENT PSICOBIOLÒGIC
1. DESENVOLUPAMENT PRENATAL
A partir dels 4 mesos el fetus ja té percepcions tàctil, olfactiva, gustativa i auditiva, el fetus reacciona movent-se bruscament davant sons intensos.
Els fenòmens psíquics es manifesten a través de la conducta, podem dir que emergeix quan apareixen els primers moviments (2 mesos). Els moviments fetals tenen una funció prospectiva, és a dir, són preparatoris de les activitats que portarà a terme un cop neixi. Segons la llei de funció anticipatòria, això és crucial per a la supervivència.
Entorn matern:
El fetus és un sistema obert.
Les mancances nutritives: poden afectar al desenvolupament del SN, i al creixement del fetus. Afecta en la producció d'hormones que hi contribueixen i redueix la eficàcia del sistema immunològic.
Fumar: la nicotina és vasoconstrictora (redueix el diàmetre de la placenta). Provoca un dèficit d'O2. Juntament amb l'alcohol baixa la capacitat de reacció del S.I
Ansietat i estrès: produeix fenòmens de vasoconstricció en l'intestí i la placenta. Afecta al fetus per via alimentària
Tot i així els nens presenten recursos que permeten evitar el curs patològic algunes vegades. El nen no queda "marcat" de per vida pels dèficits que hagi pogut tenir.
L'embaràs és com una "crisi en la vida" i depèn en gran mesura com s'han resolt problemes anteriors. Les mares tendeixen a seguir les mateixes pautes que havien seguit amb elles les seves mares
2. DESENVOLUPAMENT NEONATAL
Fase en la que el nounat posa a prova la capacitat d'adaptació.
El part: És el pas de la relació biològica a la psicològica.
La situació d'alletament és una expansió d'una funció biològica al camp psíquic. El contacte pell a pell té efectes sedants i d'equilibri psicològic.
La pràctica de posar al nounat sobre el cos de la mare porta beneficis psicològics: es produeix un intercanvi de senyals primerenques que desencadenen en la mare el complex de conductes de cria.
El nounat està millor adaptat del que es creu, presenta moviments reflexos com la succió i la prensió. En els primers mesos desapareixen poc a poc. Neix amb els sentits desenvolupats per percebre el món, exerceix autocontrol sobre el seu estat i tenen alta sensibilitat a les senyals dels humans
3. DESENVOLUPAMENT PERCEPTIU
La percepció serveix per actuar sobre allò que es percep. És el pilar sobre el que es sustenta la resta de processos cognitius. La percepció i l'acció es complementen recíprocament formant un bucle de retroalimentació.
El desenvolupament de la percepció està lligat a la maduració nerviosa i corporal. La percepció auditiva és la que millor està desenvolupada juntament amb la cinestètica i la olfactiva. La visual, en canvi, és més rudimentària.
El gust i l'olfacte representen reaccions d'acceptació/rebuig el pas per la cultura o transforma en agradable/desagradable
Hi ha un mecanisme innat en l'adquisició del llenguatge peculiar en la nostra espècie. Els nens discriminen més elements fònics dels que assumeix el llenguatge en el qual estan immersos. Quan tenen un any perden aquesta capacitat, i perceben els contrastos de la llengua pròpia.
La percepció social és una de les dimensions més importants. Els nens tenen una sensibilitat especial per la veu adulta i saben discriminar les vocalitzacions d'aprovació i prohibició amb una resposta emocional de satisfacció o disgust. Tot i tenir la percepció visual bastant rudimentària, a les poques setmanes distingeixen el rostre humà.
4. DESENVOLUPAMENT I COORDINACIÓ DEL MOVIMENT
El moviment és prova de que el SN s'ha perfeccionat per aconseguir moviments més eficients.
La percepció intervé en qualsevol curs del moviment. La percepció juntament amb el moviment formen un complex funcional indissoluble.
En l'acció no intervenen només aspectes sensorials i motors, hi ha un sistema de motivacions i aquest implica la intenció i la cognició.
La psicomotricitat plasma la idea de que l'afectivitat, la intel·ligència i el moviment formen un tot indissoluble. Hi ha una clara obstinació a lligar les pertorbacions motrius a problemes d'estructures nervioses. El moviment és fonamental en l'organització psíquica de la criatura, ja que té un objectiu imposat per la motivació.
desenvolupament motor: és la progressió del to muscular.
desenvolupament de la praxi: és la coordinació dels moviments per tal d'aconseguir objectius.
desenvolupament de l'esquema corporal: és el principi organitzador de les activitats. L'espai social influeix en la consciència de les possibilitats d'acció. L'esquema corporal té relació amb la identitat del nen.
Desenvolupament sensoriopsicomotor- desenvolupament del sistema d'acció:
Fase homolateral: moviments monolaterals: cada meitat del cos funciona independentment de l'altra meitat.
- És important que la mare estimuli el nen de tots dos costats per evitar la formació de circuits preferencials.
Fase bilateral: Hi ha coordinació dels moviments. Hi ha trobades de la vista amb les mans, la visió passa a ser binocular (el tacte serveix per calibrar l'enfocament visual), cada cop té més precisió agafant objectes.
- És recomanable oferir estímuls per motivar l'arrossegament per desenvolupar la mosculatura dorsal.
Fase contralateral: Els moviments es conjuguen de manera creuada. El moviment es fa voluntari i conscient i guanya precisió. Està influït pels fenòmens socials.
La latarelitat: Es dona preferència a un costat del cos.
5. TEORIA DE PIAGET DEL DESENVOLUPAMENT SENSORIOMOTOR
Primera etapa: DESENVOLUPAMENT SENSORIOMOTOR (0-2)
Parteix de les activitats reflexes (succió, prensió, orientació), que dóna pas a l'acció organitzada. Aquesta acció organitzada s'encamina després a l'acció mental. Es subdivideix en 6 subestadis:
Exercici de reflexos (0-1):
- El nadó compta només amb els seus reflexos per sobreviure.
- El funcionament fisiològic dóna pas al comportament psicològic.
- Es produeix el bucle de acomodació-assimilació, hi ha acomodació en qualsevol acte de prensió. D'aquest bucle emergeixen esquemes d'acció.
Desenvolupament d'esquemes (1-4):
- Apareixen les reaccions circulars primàries, és a dir, el nen repeteix molts cops la mateixa activitat, centrada en el seu propi cos, per poder mantenir o descobrir un resultat que li resulta interessant
- No hi ha cap tipus d'intencionalitat.
Descobriment de procediments (4-8):
- Apareix la intenció en les accions i amb això les reaccions circulars secundàries (porta d'entrada als actes intel·ligents). "El nen tracta de repetir el moviments que han donat lloc al resultat que ell vol" encara que encara no entén els mecanismes per poder complir el seu objectiu.
- El nen deixa de interessar-se només en el propi cos i s'interessa per allò que té al davant. La vista/oïda es coordinen amb les seves extremitats
Conducta intencional (8-12):
- coordina esquemes i els aplica a situacions noves.
- Distingeix entre els mitjans i els objectius de manera que pot complir les seves intencions.
- Neix la conducta intel·ligent. Comença a anticipar-se als esdeveniments (per exemple: plora quan la mare es gira, perquè sap que se'n va).
Descobriment per experimentació (12-18):
- Cada cop està més obert a l'entorn, busca novetat i fa experimentació activa. El nen temptejant inventa nous esquemes.
- És quan apareixen les reaccions circulars terciàries. Pot llençar 20 cops una joguina a terra canviant l'angle per observar què passa.
Assimilació creixent = aprenentatge
Representació mental (18-24):
- Comença a entendre l'ús dels símbols mentals, ara la combinació d'esquemes la farà mentalment i els esquemes motors són substituïts per esquemes simbòlics. En aquest moment ja té noció de l'objecte, el temps, l'espai i la causalitat
La psicologia actual esta d’acord en que la representació mental apareix abans del sisè estadi.
Piaget parteix de la idea que els petits no aprehenen directament els objectes com a objectes, quan els deixen de percebre és com si deixessin d’existir per ells. Les propietats dels objectes les van descobrint a través de l’activitat. En els dos primers estadis no els distingeixen, formen part del paisatge. Per concebre’ls com a tal han de saber desvincular-los de la situació. És en el cinquè estadi que adquireix independència del quadre l’objecte.
Baillargeon va fer una sèrie d’experiments que contradeien la teoria de Piaget. Va demostrar que els nens tenen idea de que un objecte no deixa d’existir pel fet de desaparèixer momentàniament, que tenen idea que un objecte és una cosa sòlida i compacta i que quan s’aproxima altre objecte no pot ocupar el seu lloc.
Totes dues proves són consistents, gran part del conflicte és conceptual i semàntic. Per Piaget la percepció infantil no és font de coneixement fins al final del període sensoriomotor, la concepció de l’objecte passa per la representació mental. Baillargeon creu que la falta de destresa dels nens per recuperar els objectes que s’amaguen es deu a la incapacitat d’organitzar seqüencialment els esquemes necessaris per aconseguir-ho.
6. SISTEMES DE REPRESENTACIÓ I ELS ORÍGENS DEL CONEIXEMENT
El coneixement es contrueix a partir de l’acció. Per Piaget, la primera forma de RM és la imatge mental, una còpia de l’objecte que és producte de la interiorització de la imitació.
Versió de la psicologia cognitiva:
Qualsevol forma de coneixement es una modalitat de RM (no només la imitació). A més distingeix dues formes de RM:
Representació declarativa - El procediment d’execució (conèixer com), és indescriptible
Representació conceptual - El concepte o idea (conèixer què és aquesta cosa), és pot explicar mitjançant el llenguatge
Les primeres representacions conceptuals apareixen abans del que fixa Piaget. Les reaccions circulars, els esquemes perceptius de reconeixement ho són.
Els nens tenen mecanismes de discriminació, que donen peu a les accions adequades. (posada en marxa del cicle percepcióacció)
A partir dels 9 mesos tenen representació declarativa: recorden el lloc que ocupava un objecte un cop desapareix de la seva vista. També són capaços d’imitar accions senzilles (segons Piaget apareix al sisè estadi).
Als 6 mesos apareix la representació conceptual. A partir de l’anàlisi perceptiva registra, compara, elabora elements nous... Extreu elements dels fenòmens destacables i els guarda com imatgeesquema: un esbós intern que reté les característiques més importants. No esta subordinat a l'acció com diu Piaget, sinó que està acoblat a aquesta.
1. DESENVOLUPAMENT COGNITIU EN NENS DE 2-7 ANYS (SEGONA INFÀNCIA)
Quan es apareix el llenguatge, apareix el pensament amb aquest.
La psicologia sosté que el principi d'un domini cognitiu genèric, com el que proposa Piaget, és insostenible. L'especificitat i el temps del desenvolupament cognitius es donen dins de cada domini (constructe que representa el funcionament de la ment, integra diversos mòduls). Hi ha una connexió entre aquests dominis, on cada un es posa en marxa en el moment oportú.
Segons Piaget...en aquest període (preoperacional) el nen està impregnat d'egocentrisme. No tenen consciència del jo, per això no entenen el que és tenir un punt de vista propi i creuen que tothom pensa igual. L'assimilació que es produeix és molt intensa però deforma la realitat perquè està centrat en si mateix. El nen no coordina els seus esquemes mentals amb les idees de l'interlocutor. Això és deu perquè el nen en aquest període encara no es considera social, un cop és capaç d'intercanviar idees a través del llenguatge si que ho serà. En el moment que perceb els conflictes entre els seus punts de vista i els dels altres, s'alliberarà de l'egocentrisme i serà capaç de participar en la vida interior de l'altre. La intel·ligència a la qual és refereix Piaget però, és la lògica.
Margaret Donaldson va demostrar que el nen realment si és capaç de posar-se en el lloc de l'altre (no es tant egoista com diu Piaget) sempre i quan la formulació del problema s'adapti a les seves experiències.
Les RM no són entitats genèriques sinó que tenen una especificitat segons els dominis de l'activitat mental (motor, lingüístic,espacial, numèric..).
Redescripció de les RM, hi ha 4 fases:
Fase 1: hi ha representacions implícites de tipus d'acció sensoriomotora (miniprogrames d'acció aïllats).
Fase 2: les RM es tornen explícites. Permet reelaborar el coneixement propi.
Fase 3: RM explícites conscients gràcies al llenguatge intern
Fase 4: RM explícits enunciables a través del llenguatge
No hay comentarios:
Publicar un comentario