Naturalesa i conformitat de les actituds

Les actituds són un procés de consciència individual que es desprèn envers les relacions favorables o desfavorables sobre un objecte social (Thomas i Znaniecki, primers en introduir el concepte en la psicologia social). A partir de la II Guerra Mundial els estudis sobre les mesures de les actituds donaran lloc a l'estudi de canvis d'actituds.

L'actitud explica el vincle que hi ha entre certs comportaments i certs objectes socials, és una relació. A més, tenen un caràcter orientador de la conducta: s'espera que la gent sigui coherent amb les seves conductes segons amb el que es diu, pensa o se sent.

COMPONENTS DE LES ACTITUDS

Segons el model tridimensional estan formades per tres components:

Cognitiu: conjunt d'idees sobre l'objecte

Avaluatiu: sentiments positius o negatius envers l'objecte

Conductual: predisposició a actuar d'una manera davant l'objecte

Aquest model té la tasca de diferenciar les creences de les opinions i dels valors i les conductes dels hàbits.

Segons el model unidimensional prioritza el caràcter avaluatiu. La cognició i la conducta no formen part encara que es relacioni.

les representacions socials són el coneixement de sentit comú que tenim les persones per donar sentit al món. Els elements que la componen estan en continu moviment i construcció a partir de les converses entre la gent. Són d'un ordre superior a les actituds ja que les condicionen. Podem dir que les actituds es relaciona amb les representacions socials dels objectes i no pas amb els objectes directament.

(un canvi en les actituds implica una reestructuració global cognitiva en la persona)

Mesura d'actituds

Escala Thurstone: Hi han una sèrie de frases representades per les possibles posicions al respecte representades en una escala del 0 al 11. D'aquesta manera es mesuren les actituds de la gent cap a un objecte.

Escala Likert: es demana a la persona que indiqui el seu grau d'acord o desacord amb cada ítem, representats en una escala de 5 punts (Totalment d'acord-totalment desacord). Dóna informació sobre l'ordre de les actituds, però no sabem les distàncies entre aquestes.

Formació de les actituds

Hipòtesi de l'efecte de la simple exposició: l'efecte de l'experiència és més fort com més llarga i repetitiva sigui l'exposició o com més traumàtica i decisiva sigui.

Socialització: els pares conformen les actituds dels nens que creuen apropiades. La familia és la font d'informació més important, creïble i difícil de modificar. L'escola transmet coneixement i maneres d'actuar, comportar-se i ser persona que porten valors implícits. Els grups desenvolupen en la persona aquelles actituds pròpies del grup.

Condicionament clàssic: el nen associa el malestar o enuig de la mare en presència d'un objecte. Després acaba reaccionant de la mateixa forma negativa (o positiva)

Condicionament instrumental: constituïdes a partit de reforçaments i càstigs

El modelatge és un exemple de fores d'adquirir actituds sense tenir experiència directa envers l'objecte. L'observació del comportament d'algú i les conseqüències d'aquest comportament conformen una forma d'aprenentatge

Teoria de la comparació social (Festinger): Les persones necessitem avaluar les nostres actituds per saber si son correctes. Si no tenim criteris objectius les comparem amb les dels altres. Com que necessitem una autoimatge positiva acostumem a comparar-nos amb aquelles persones que són més semblants a nosaltres. En cas de discrepància intentarem modificar cap a l'actitud dominant. Així és com les nostres actituds acaben assemblant-se a les dels altres.

Teoria de les representacions socials: Defensa que els membres d'un grup comparteixen les mateixes representacions socials

FUNCIONS DE LES ACTITUDS

- Funcions motivacionals: responen a les necessitats individuals o del grup.

Funció adaptativa: les actituds són mitjans per arribar a les metes desitjades i evitar les no desitjades, per optimitzar els beneficis i reduir els costos.

Funció defensiva del jo: permeten defensar el concepte que tenim de nosaltres mateixos. Ens permet protegir-nos d'impulsos propis inacceptables o d'amenaces externes.

Funció expressiva de valors: permet mostrar el tipus de persona que creu ser expressant els seus valors i creences. Així consolida la imatge de si mateix

Funció cognitiva: proporcionen marcs de referència per interpretar i entendre el món.

- Funcions cognitives: se centren en l'impacte de les actituds en el processament de la informació.

Processament de la informació: ajuda a categoritzar i processar la informació. La informació més radical es processa més ràpid que la moderada.

Recerca activa d'informació rellevant per a l'actitud: estem motivats a exposar-nos a aquella informació que concorda amb la nostra actitud i evitem la contradictòria per mantenir la consonància cognitiva.

Percepció de la informació rellevant per a la actitud: condicionen la percepció de la informació i la seva avaluació, per exemple, fem servir les nostres actituds com a punt de referència per jutjar la dels altres.

Record de la informació rellevant per a l'actitud: recordem aquella informació que està d'acord o molt en contra de les nostres actituds, no pas les moderades

El comportament

Una conducta està condicionada per diverses actituds i no només una. Són les actituds un factor determinant en el desenvolupament d'una resposta, de manera que ajuden a predir un comportament.

El determinant més immediat de l'acció és la intenció de dur a terme aquesta intenció.

Determinada per dos factors:

Actituds de la persona respecte l'acció:

Expectatives sobre els resultats de la conducta

Valor d'aquests resultats

Les normes subjectives:

Creences normatives sobre el que s'hauria de fer

Motivació a sotmetre's a aquestes expectatives

*Una actitud no té per què crear respostes repetitives i homogènies, sinó que crea una significació especial entre el objecte i l'objecte, això és el que la caracteritza. Per lo tant, una mateixa actitud pot provocar respostes diferents, unificades per una relació significativa.

Canvi d'actituds

1. Teoria conductista: comunicació persuasiva

Les actituds es modifiquen per processos d'aprenentatge. La persona canvia d'actitud si li comporta un benefici. La comunicació persuasiva pretén convèncer de fer un canvi d'actituds. Factors que reforcen la persuasió:

Característiques de la font:

Credibilitat: si la font és percebuda com experta i digna de confiança serà més influent. És important que hi hagi autocredibilitat

Atractiu: crida més l'atenció, la gent vol assemblar-se més.

Intencionalitat: bé si té interessos personals o és desinteressada.

Autoritat: serà rellevant si és capaç de posar sancions a la disconformitat

Característiques del missatge:

Organització del contingut: l'ordre de presentació dels arguments és important

Emotivitat: incrementa la persuasió

Característiques del receptor:

- les persones amb baixa autoestima són més influenciables

- si l'auditori ja ha expressat públicament la seva posició, és difícil que canviï

Característiques del canal de comunicació:

Els missatges cara a cara sembla que té més efecte.

2. Teoria funcional

El canvi tindrà lloc quan l'expressió de la vella actitud no satisfaci la necessitat que l'originava.

Es preocupen per la generalització del canvi d'actituds ja que els canvis en una actitud sembla no afectar a altres actituds interconectades.

Afirmen que cada persona té una organització cognitiva i categoritza el món de manera diferent, és difícil, per tant, saber quina és la dimensió que experimenta el canvi o si l'ambient que exerceix pressió perquè retorni a les actituds velles.

3. Teoria de la consistència

Principi de la consistència o equilibri: conceptualitza la persona en un punt de l'espai psicològic, que només pot moure's en determinades direccions segons les forces ambientals. Aquest camp de forces tendeix a l'equilibri.

Teoria de l'equilibri (Fritz Heider): les persones tenen una tendència psicològica o organitzar

els seus coneixements en un estat d'equilibri, on les idees coexisteixen sense tensió.

Teoria de la dissonància cognitiva (Festinger): defensa que hi ha d'haver equilibri o consistència entre les actituds i les creences sobre els objectes, o entre el pensament i l'acció. Quan hi ha una inconsistència (dissonància cognitiva) es produeix un malestar en la persona que intentarà resoldre.

Situacions on podem experimentar dissonància:

Per justificació de l'esforç: si no aconseguim la nostra meta, o els resultats no són els que esperàvem. Es pot:

devaluar el grau d'inversió fet

ressaltar els aspectes positius i ignorar els negatius

Presa de decisions en situació de lliure elecció: comporta renunciar a alguna altra opció. La magnitud de la dissonància depèn de l'atractiu de la opció no escollida, la similitud entre ambdues opcions i la importància de la decisió. La persona pot:

canviar la decisió

desvalorar l'alternativa no escollida

Acord induït: quan en situacions de pressió, actuem en contra de les actituds (comportament contraactitudinal). La recompensa o el càstig funcionen de justificació. Si la persona està obligada no experimentarà dissonància. En cas d'haver dissonància:

canviar la pròpia actitud en direcció a la conducta realitzada, i així, justificar-ho

maximitzar els resultats de la conducta

no dirigir l'atenció a informacions que contradiuen la forma d'actuar

Interacció de grup: si les nostres actituds són correctes les comparem amb les dels altres. Si experimentem dissonància a causa de desacords, podem:

rebre suport de gent que ja creu en allò que es vol convèncer

persuadir els altres d'allò que es vol convèncer

desestimar la font de desacord si són temes irrellevants

Contradicció d'expectatives en situació grupal: si els esdeveniments contradiuen les expectatives, els membres del grup es donen suport els uns als altres per reduir la dissonància i mantenir les creences.

Teoria de l'autopercepció (Bem): Segons ell, la persona actuaria, després interpretaria la seva conducta i adoptaria una actitud que la justifiqués.

Teoria de gestió d'impressions: postula que la gent duu a terme un canvi d'actitud per causar una impressió de coherència. No hi ha necessitat cognitiva de ser consistent, sinó un interès social en semblar-ho.

**El que aquestes teories de la dissonància cognitiva presenten com a incomoditat cognitiva pot ser simplement la incomoditat davant la contradicció d'un valor social**

Resistència a la persuació

Teoria de la inoculació (McGuire): l'exposició d'una persona a arguments senzills en contra d'una creença, el motivarà a elaborar més arguments per reforçar-la.

Teoria de la reactància (Brehm): les persones tenen la necessitat de sentir que actuen lliurement. Si senten amenaçada la seva llibertat, desencadenen una reacció desfavorable i es negaran a dur a terme el canvi. Fins i tot poden acabar adoptant la conducta contrària a la que es demana. A vegades n'hi ha prou amb la prohibició per tal de provocar el

comportament que es volia evitar.

La correspondència entre actituds i comportament és essencial per dur a terme el control social. A partir de la manipulació de les actituds social es pot manipular el comportament. Això pot ser que s'utilitzi més per dur a terme el control social que no pas la integritat personal.

Comprensió social de les actituds

El grup no és un simple context sinó una font de les actituds, és precisament qui defineix el què és significatiu i què no . L'actitud vindria a ser la versió individual del valor grupal (uneixen allò individual i allò social). El canvi d'actituds passaria més per una modificació dels valors i idees socialment compartits.

Si les actituds estan lligades als grups, és rellevant saber quines actituds són acceptades i quines són susceptibles a modificació. És per això que sempre hi ha un grup o persona "desajustat" amb un "problema": actituds inapropiades. D'aquesta manera es crea una divisió entre les persones "normals" i aquelles que tenen la posició d'expert i pot jutjar i intervenir en un principi, pel bé de la persona(enginyeria social).

Malgrat que es presenti com una millora de la societat, deixa pas al control d'uns grups sobre uns altres. Hi ha un fort component ideològic que defineix la interpretació del món dominant d'un grup. Aquestes dimensions ideològiques són les que passen sempre desapercebudes en les concepcions individuals.

La perspectiva discursiva identifica les actituds com a pràctiques avaluatives: maneres de parlar a partir de les quals fem saber als altres la nostra posició davant certs fets. La teoria de les representacions socials en canvi, tot i acceptar l'origen social de les actituds, les situa com a entitats mentals.

El discurs

Un discurs és un missatge amb intenció de influir d'alguna manera en la societat. Aquest missatge provinent d'un grup de poder (com pot ser un partit polític, un expert o un mitjà de comunicació) defensa una idea, creença o actitud vers un objecte determinat dins d'un context històric i sociocultural. Permeten mantenir relacions de poder, dominar i controlar persones.

El llenguatge

És una pràctica comunicativa i alhora constructora. Els objectes són construïts i canvien la seva naturalesa segons com se'n parla

Context i variabilitat

Les actituds en si són estables independentment de la situació. Però la expressió d'aquesta si que pot ser molt variada, això no és un problema si entenem que la variabilitat dels contextos pot ser múltiple, i per lo tant l'expressió de les nostres actituds també.