DIFERENTS PERPECTIVES DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ
1. Perspectiva darwiniana
Els éssers vius responen a dos objectius: 1) sobreviure i 2) assegurar la continuïtat de la espècie.
Els humans (i els animals superiors) es caracteritzen per tenir pocs descendents i un període de creixement i maduració allargat =>comporta plasticitat orgànica = noves transformacions. Aquests canvis s'han vist reflexats en l'àmbit psicològic i social.
"El fet que el nen neixi en un estat de prematuritat neurològica va comportar que la famella humana s'hagi hagut d'ajustar a la incapacitat motora de la criatura i a un període més gran de dependència"
La transmissió d'informació que necessiten les cries per a la supervivència no es transmeten genèticament sinó al llarg del desenvolupament.
La evolució afavoreix al control de mecanismes nerviosos per ajustar el comportament a l'experiència (aprenentatge)
L'adult va haver d'adquirir més plasticitat: prolongació de la immaduresa > alteració de la piràmide de les edats > formes més especialitzades d'intercanvi adults-nens > ↓ desencadenants de l'agressivitat
2. Perspectiva biològica
El desenvolupament és metamorfosi (canvis en l'estructura orgànica) i en conseqüència en les seves funcions (comportament). L'organisme es transforma però conserva la seva identitat.
2.1. Perspectiva biològica segons Piaget
Es pregunta com ha anat assolint el coneixement i progressant la humanitat. Respon a com es desenvolupa el coneixement de l'home a partir del seu naixement.
El coneixement és una capacitat biològica. Gràcies al repertori d'esquemes el nen organitza el seu món. Els esquemes són les configuracions típiques de cada organisme que constitueixen el seu comportament. A partir de cert nivell filogènic els esquemes perden rigidesa instintiva i passen a ser més flexibles: acomodació dels esquemes. ASSIMILACIÓ + ACOMODACIÓ = ADAPTACIÓ
L'activitat psíquica intel·ligent es desenvolupa mitjançant l'acció
El nen s'organitza i coordina moviments (període sensoriomotor)
L'acció mental s'organitza mentalment (període d'operacions concretes)
Fa operacions lògiques i abstractes que permeten el discurs científic (període d'operacions lògiques)
3. Perspectiva sociogenètica (Vygotsky)
Psicòleg rus influenciat per les idees Marx sobre la influencia social en la capacitat psíquica de l'individu. El seu punt de mira és la humanitat (no el nen).
Diu que és la cultura la que fa l'home i no la biologia. Estudia el pes de la relació social (mediació) en l'emergència de la psique humana.
La mediació social ha sorgit gràcies a l'ús d'instruments que permeten generar facultats superiors. De manera que: s'instaura el treball i la seva dimensió social = naixement de la cultura
L'aparició d'instruments va donar lloc al llenguatge.
Els signes funcionen com a gestos comunicatius: els adults fan coses significatives (signes) i els nens adquireixen els significats (cultura).
4. Enfocament sistèmic
El més important del sistema són les relacions que s'estableixen a partir de l'organització. Un sistema pot ser un nen, el SN, una cèl·lula,etc.
- Al llarg de la seva existència passen per successió d'estats temporals a través dels quals compleixen l'objectiu inscrit en el seu disseny. Cada estat que s'assoleix depèn de la història dels seus estats anteriors.
- El comportament és la interacció del que succeeix fora del sistema i que provoca canvis en el seu estat. L'estímul és el desencadenant del canvi.
Xarxa progressiva d'acoblaments = níxol ecològic
- Els humans fem el nostre desenvolupament en un níxol social.
-> El desenvolupament del nen comporta el desenvolupament de qualsevol altra persona que hi entra en interacció.
***
Jean Piaget sosté que les etapes del desenvolupament intel·lectual, que culminen amb el raonament lògic, serien universals (els estudis no ho confirmen).
Vygotsky afirma que hi ha una roptura entre la biologia i la psicologia del desenvolupament.
La perspectiva sistemàtica sosté que tant la naturalesa com la cultura formen una unitat complexa en constant interacció.
****
ALLÒ ENDÒGEN I EXÒGEN
Transformacions endògenes: són aquelles que apareixen independentment de la qualitat diferencial dels estímuls. Amb que el nen estigui ben cuidat i alimentat és suficient
Transformacions exògenes: si no es donen certs estímuls no es produeixen tals transformacions. La diferència de qualitat crea desenvolupaments diferents
El comportament contribueix a consolidar una estructura subjacent, implica una experiència, és a dir, un feedback (retroalimentació). La maduració no és un procés generat des de dins sinó des de fora.
Els programes d'estimulació tenen com a objectiu no produir retards en el desenvolupament (no pas avançar-lo, "cada cosa al seu temps"). És de gran importància per activar el més aviat possible organismes discapacitats i millorar l'estructura danyada.
Apareixen discontinuïtats en les fases de vida del nen relacionades amb reorganitzacions intrínseques al sistema orgànic infantil i acompanen canvis biològics i també de comportament.
2. DESENVOLUPAMENT PERSONAL I EDUCACIÓ
La educació té una funció primordial en els canvis psicològics i en el desenvolupament humà.
És el conjunt de pràctiques socials on ek membres més competents del grup intenten que els membres menys experimentats adquireixin els instruments i les capacitats que cal posseir per participar activament en el grup. Es un peça clau en el traspàs de competències culturals.
PIAGET - NIVELL DE DESENVOLUPAMENT I RELACIONS AMB L'ENTORN FÍSIC I SOCIAL
Primer principi: La intel·ligència humana és una adaptació biològica. A partir d'aquesta l'humà assoleix un equilibri en les seves relacions amb el medi. Els intercanvis no només es donen en el terreny biològic entre organisme-medi sinó també en el terreny psicològic en el procés de coneixement dels objectes.
Segon principi: Les persones no naixem proveïdes, les nocions i categories s'elaboren durant el desenvolupament. Per tant el coneixement és fruit d'un procés de construcció. Els reflexos inicials constitueixen la base de la construcció cognitiva.
Tercer principi: El coneixement s'elabora en els intercanvis entre subjecte i objete.
Esquema: unitat bàsica de la organització de l'acció. És el conjunt de característiques generalitzables a aquesta acció. El nivell de competència intel·lectual depèn de:
la naturalesa dels esquemes
el nombre
la combinació i coordinació entre aquests
ESTADIS
El desenvolupament cognitiu es defineix per una successió d'estadis diferents qualitativament, que es vinculen a l'aparició de noves estructures diferents.
Estadi sensoriomotriu (0-2):
- Caracteritzat per l'enriquiment i coordinació d'esquemes d'acció física.
- El nen assoleix les primeres nocions bàsiques d'espai, temps i causalitat.
- El fi és marcat per l'adquisició de la funció simbòlica, que permet actuar sobre els objectes de forma també mental.
Estadi de les operacions concretes (2-10/11):
- Assoleix la possibilitat de combinar i coordinar els esquemes d'acció entre si de forma interioritzada, operacions essencials des del punt de vista del pensament racional.
- Avança en la comprensió dels fenòmens del món extern i la causalitat.
Estadi de les operacions formals (11-15/16):
- S'amplifica el potencial cognitiu de les operacions aplicant-les a enunciats formals o hipotètics. És el punt de partida de les estructures formals de la lògica o les mates.
Piaget afirma que aquests estadis són universals, comuns a tots els individus de l'espècie i que tenen el mateix ordre d'adquisició per totes les persones.
Factors responsables del desenvolupament
Maduració: és indispensable per al desenvolupament intel·lectual. L'aparició de certes capacitats perceptives, la coordinació vista-prensió depenen de la maduració orgànica i permeten l'aparició de noves conductes.
Experiència amb els objectes: és l'experiència que la persona extreu a partir de la seva interacció amb els objectes i no tant dels objectes en si. Aporta assimilació dels esquemes que són disponibles en cada moment.
Experiència amb les persones: és mostra del desenvolupament cognitiu. És necessària per exercitar i modificar els esquemes.
Equilibració: assegura un equilibri dels intercanvis entre el subjecte i el seu medi. Organitza i regula l'acció dels factors anteriors. (assimilació-acomodació)
Assimilació: aplicació dels esquemes als objectes per tal de comprendre'ls i interpretar-los
Acomodació: ajustament d'aquests esquemes a la peculiaritat de cada objecte.
L'equilibri és el joc entre aquests dos processos. Però quans els esquemes no són els adequats es produeix un desequilibri, que provoca la revisió i transformació dels esquemes inicials per reequilibrar.
L'educació
La considera com un factor modulador, però no decisiva. Pot facilitar o dificultar els canvis en el desenvolupament, però que es produiran independentment d'aquesta.
PROBLEMATIQUES DE LA SEVA TEORIA
1) Problemàtica de la relació entre el desenvolupament i l'aprenentatge:La possibilitat de variar el ritme d'aprenentatge emprant l'experiència dóna suport a la idea de que el coneixement i el desenvolupament no són reductibles a factors maduratius ni segueixen un pla totalment preestablert.
a) La possibilitat de variar el ritme d'aprenentatge emprant l'experiència dóna suport a la idea de que el coneixement i el desenvolupament no són reductibles a factors maduratius ni segueixen un pla totalment preestablert.
b) És impossible accelerar la captació d'aquestes nocions operatòries més enllà d'un cert límit.
2) Problemàtica de la universalitat de l'últim estadi (de les operacions formals):
Aquelles persones que pertanyen a cultures amb nivells tecnològics baixos, rarament mostren capacitats operacionals.
Tot i així, la seva obra ha estat una gran aportació dins de l'àmbit de la educació.
VYGOTSKY - EL DESENVOLUPAMENT DE LES FUNCIONS PSICOLÒGIQUES SUPERIORS
La seva obra tracta d'explicar allò que és específic en els humans, allò irreductible. Representa un projecte d'estructuració de una psicologia capaç de dur a terme l'estudi de la consciència humana de forma objectiva i científica. Les idees i hipòtesis de la seva obra encara es continuen desenvolupant.
Idees fonamentals:
1. Adopció d'un mètode genètic: és l'eix principal per l'estudi de qüestions psicològiques. Els processos superiors només es poden comprendre si s'estudia la seva gènesi i el desenvolupament.
2. Els processos psicològics superiors tenen un origen social
3. L'activitat humana és essencialment instrumental
Línia natural del desenvolupament
- Fa referència a les funcions psicològiques elementals (sensació, emocions bàsica, memòria natural..) les quals són controlades per l'ambient i no hi una execució conscient de l'individu.
- La justifiquen els principis biològics, associats a la maduració neurofisiològica.
Línea social i cultural
- Dóna lloc al desenvolupament de processos psicològics superiors (atenció activa, pensament abstacte..)
- Produeix els processos elementals en superiors.
- És mediat per signes. Implica la interacció amb altres persones més competents en el domini de les eines i habilitats culturals del grup.
Ambdues línies estan interrelacionades.
El sistema de signes
Són com estímuls artificials que controlen i regulen la conducta. Tenen origen social. Origina l'emergència de processos superiors.
La llei de la doble formació de les funcions psicològiques superiors
Qualsevol funció apareix en dos plans diferents: primer en el pla social, és a dir, allò que som capaços de fer sota la supervisió d'altres persones (pla intermental) i després en el pla estrictament individual, és a dir, allò que fem de manera autònoma (pla intramental).
Internalització: procés lent i gradual de reconstrucció interna d'una activitat externa.
Zona de desenvolupament pròxim (ZDP)
És la diferència que hi ha entre el nivell d'allò que l'individu és capaç de fer sota la supervisió dels altres i el nivell on és capaç de fer-ho independentment.
nivell de desenvolupament real: indica el desenvolupament que ja s'ha complert
nivell de desenvolupament potencial: marca la direcció del desenvolupament
Cada ZDP superada obre les portes a noves ZDPs que permeten l'avanç a capacitats superiors.
L'EDUCACIÓ
Pensa que l'aprenentatge és una condició prèvia al desenvolupament, és el motor d'aquest.
Engendra la ZDP: estimula en el nen un grup de processos de desenvolupament.
El nivell de desenvolupament efectiu és rellevant ja que no es podrà verificar l'aprenentatge fins que no pugui incorporar els estris, símbols i pautes d'interacció. No és per això un límit insuperable, l'aprenentatge no s'ha de orientar cap els coneixements assolits sinó al contrari.
"l'únic ensenyament bo és el que s'anticipa al desenvolupament"
L'entorn més important per al desenvolupament personal és l'entorn social. Els objectes, però, no deixen de tenir importància, aquests són mediatitzats pels adults (cada cultura deixa uns objectes diferents a l'abast d'un nen).
A partir de les relacions interpersonals amb els agents mediadors, el nen arriba a desenvolupar els processos psicològics superiors.
Creixement personal: procés mitjançant el qual les persones s'apropien la cultura a la qual pertanyen.
Les cultures ajuden als nous membres del grup a dominar els coneixements que s'han elaborat socialment i que s'han acumulat històricament, això és l'educació.
Mecanismes socials d'ajuda en la interacció educativa
Metàfora de la bastida:
Permetre que el nen insereixi la seva activitat en la tasca: deixar participar l'aprenent sense necessitat de que comprengui completament la tasca, com si estigués protegit per l'adult.
Oferir-li ajudes: a mesura que va adquirint competències disminuir l'ajuda i avaluar contínuament el seu nivell de competència
Retirar les ajudes: fer-ho de manera progressiva fins que adquireixi autonomia
Aquest procés ajuda a: atraure l'interès del nen, simplifica la tasca, manté l'objectiu final, ofereix un model i indica les discrepàncies crítiques.
Participació guiada
Comporta la participació activa del nen aprenent i de l'adult
Proporcionen un pont entre les habilitats familiars i les habilitats necessàries per resoldre problemes.
Ofereix una estructura per organitzar els processos de resolució de problemes.
Implica la transferència de responsabilitat en la gestió de resolució.
No hay comentarios:
Publicar un comentario